Páginas vistas en total

lunes, 9 de mayo de 2016

PETARDS I TEMPESTES: EL PROBLEMA DE LA POR AL SOROLL EN GOSSOS

La reacció de la por exagerada no és adaptativa i pot arribar a plantejar un seriós problema de benestar en l'animal que el pateix. La prevenció de la FÒBIA es l'ideal, però si ja ha aparegut, les teràpies curatives i pal·liatives permeten controlar-la.

La por es una emoció que indueix una resposta adaptativa  que permet evitar situacions i activitats que poden arribar a ser perilloses. Perquè la por sigui adaptativa només hauria d'aparèixer en aquelles circumstàncies que realment amenacin la seguretat del gos. Malauradament, ens trobem molt sovint amb gossos en la que la resposta a la por es desproporcionada davant un estímul en concret. En aquest cas, ja podem parlar de FÒBIES. La fòbia més freqüent amb gossos és, sens dubte, la derivada dels sorolls intensos, tals com els trons i els petards.

Les reaccions dels gossos varien en intensitat, des de una lleugera intranquil·litat a una autèntica reacció de pànic que inclou conductes d'evitació activa, tremolors, panteix, salivació i vocalitzacions intenses. Aquest problema apareix ja a la joventut i empitjora any rera any. Aquest fet és degut a que una de les característiques de les fòbies es que no responen a un procés d'habituació normal. Es a dir, encara que l'estímul que desencadena la fòbia es presenti de manera repetida sense conseqüències negatives per l'animal, la resposta a la por no desapareix, si no que inclús pot augmentar.

DESENVOLUPAMENT I MANTENIMENT DE LA FÒBIA

És important conèixer els factors que intervenen en el desenvolupament i manteniment de les fòbies a sorolls forts amb la finalitat de comprendre perquè apareix aquest problema de comportament i com es pot prevenir. Els factors a tenir en compte són:

1/ SÓN PROCESSOS INCREMENTALS (SENSIBILITZACIÓ)

La sensibilització consisteix en un augment de la resposta a un estímul concret i repetit, en el que la resposta de l'animal cada cop és més intensa. A més, en el cas de les fòbies a tempestes i petards, la duració i intensitat dels estímuls no es constant. Això vol dir que el gos no es capaç de predir la duració ni la intensitat a la que arribaran els estímuls aversius cada cop que es presentin.Aquesta manca de previsibilitat provoca que, encara que els estímuls fòbics es presentin en la mínima expressió, la resposta serà desproporcionada perquè anticipa la intensitat i duració major.

2/ ESTÍMULS COMPOSTOS

Quan diferents estímuls es presentes sempre junts, formen una configuració d'estímuls. En el cas de les tempestes, l'estímul aversiu sonor sol anar acompanyat d'altres esdeveniments com canvis lumínics, d'humitat, de la pressió atmosfèrica i pluja més o menys intensa. Molts animals acaben associant qualsevol d'aquest canvis a l'esdeveniment fòbic en la seva màxima intensitat (la gran tempesta), de manera que la seva resposta es exagerada en comparació a l'estímul que realment apareix, per exemple, un dia plujós. La resposta serà desproporcionada encara que només aparegui un dels elements de la configuració d'estímuls.

3/ INEFICÀCIA DE LES RESPOSTES CONDUCTUALS

Les conductes d'evitació per part de l'animal buscant un lloc en que la exposició a l'estímul fòbic sigui inferior no solen resoldre la situació aversiva. Els estímuls que indueixen la por arriben al SNC a través dels òrgans sensorials. Davant aquest esdeveniment  fòbic, el gos percep els múltiples estímuls de la configuració estimular mitjançant els diferents sentits (visual, auditiu, olfactiu i inclús tàctil) de manera continuada. Estan exposats permanentment a la situació de por i aquesta circumstància limita les estratègies d'afrontament de l'animal.

COM PREVENIR L'APARICIÓ DE LA FÒBIA

El tractament en els gossos ja sensibilitzats és complicat. Per aquest motiu es important remarcar la importància de LA PREVENCIÓ. Per reduir la probabilitat de que els gossos tinguin fòbia a les tempestes i als petards, s'haurien d'evitar les experiències negatives durant els primers mesos de vida del cadell. A més, convé anticipar-se i començar a fer l'habituació del cadell a tots els elements que constitueixen la configuració d'estímuls aversius, tant de les tempestes com dels petards o focs d'artifici. Es tracta de descompondre l'esdeveniment aversiu, per exemple la tempesta i habituar al cadell als mateixos.

Com fer-ho:

1/ HABITUACIÓ AL SOROLL

-Utilitzar un DVD amb gravacions de sorolls de tempesta.
-Associar la reproducció dels sorolls, primer a baixa intensitat, amb activitats agradables com el joc o el menjar.
-Progressivament, sempre que el cadell no reaccioni amb intranquil·litat o por, s'anirà augmentant el volum del soroll al llarg dels dies.

2/ HABITUACIÓ A LA RESTA D'ESTÍMULS ASSOCIATS A LA TEMPESTA

-Aprofitar els dies de pluja o emboirats sense tempesta per realitzar activitats a l'aire lliure amb el cadell i introduir, de nou, elements que li agradin com el joc amb el propietari i el menjar.
-Darrera successives repeticions, aquest elements de configuració d'estímuls de la tempesta passaran a ser una senyal d'activitats divertides i agradables pel gos.

QUE FER EN EL CAS DE GOSSOS JA SENSIBILITZATS

Hi ha dues estratègies davant un problema de por als sorolls forts.

1/ TERÀPIES CURATIVES

L'objectiu es eradicar la resposta de la por, és a dir, que el gos deixi d'espantar-se dels petards i tempestes. Per aconseguir-ho s'apliquen tècniques de desensibilització en les que s'usen gravacions dels sorolls aversius. És un procés llarg i complex i no necessàriament satisfactori sempre. L'èxit es molt variable i depèn, entre altres factors, de la fidelitat amb que es pugui recrear l'estímul que desencadena la fòbia. es freqüent que el gos no identifiqui el soroll del DVD com a real. Això es pot intentar resoldre utilitzant equips d'alta qualitat de so i posant-los a prop d'una finestra, al exterior, de manera que el soroll arribi de fora la casa. De tota manera, de tots els elements de la configuració d'estímuls que constitueixen la tempesta o petards, únicament podem intentar controlar el sonor i això limita l'èxit de la estratègia. Durant el període de duració del protocol tenim que evitar al màxim la exposició a l'estímul real desencadenant de la fòbia.

2/ TERÀPIES PAL·LIATIVES

L'objectiu no es controlar la por, però sí la seva intensitat. La base del tractament es l'administració de medicació ansiolítica en el moment, o millor, abans de que aparegui l'estímul que espanta al gos.

En particular, NO S'ACONSELLA l'ús de l'ACEPROMACINA pel tractament de fòbies o sorolls. Aquest fàrmac dificulta la capacita motora de l'animal, però el gos segueix rebent tots els estímuls aversius de l'ambient, amb el que es pot inclús augmentar la sensibilització de l'animal als sorolls. Convé crear una zona d'acolliment on l'animal estigui el més tranquil possible i el més lluny de la font del soroll. Si el propietari percep que el gos va a amagar-se a una zona determinada, pot posar allí el llit i els joguets. També s'han de tancar en lo possible les finestres, baixar les persianes i posar música o el televisor per amortir el soroll que arriba de fora.










No hay comentarios:

Publicar un comentario