Páginas vistas en total

miércoles, 27 de abril de 2016

RECEPTES CASOLANES MILLORADES PER ALLETAR CADELLS I GATETS ORFES

Oferim aquestes receptes casolanes per a gossets i gatets orfes. Hi ha unes èpoques de l'any on molta gent es troba gatets: té un veritable problema de com alletar-los i sobre les necessitats que tenen aquestes cries. També es freqüent parts de gosses amb moltes cries o amb mastitis per part de la mare; sempre es una ajuda poder donar un suplement als cadells per no esgotar a la mare. Ens trobem amb que les llets comercials en pols donen molta retenció de femtes. Així, doncs, nosaltres optem per "llet líquida per a gossets i gatets" o sinó aquestes receptes. També recomanem començar a donar pinso a les quatre setmanes i de seguida que es comença a menjar sòlid, deixar la llet. Bona sort!!!

Durant les tres primeres setmanes de vida es essencial simular l'acció de la llengua materna sobre l'àrea anus-genital després de l'alimentació amb la finalitat de provocar la micció i defecació reflexes. Es pot fer amb un hisop de cotó humit o sec per estimular el reflex d'evacuació i amb un lleuger massatge a la zona abdominal.

RECEPTA CASOLANA PER ALLETAR CADELLS

120 ml de llet de vaca o de cabra
120 ml d'aigua
2-4 rovells d'ou
1-2 cullerades d'oli vegetal
1 gram de carbonat càlcic

                                                                


RECEPTES CASOLANES PER ALLETAR GATETS

15 grams d'ou sencer
25 grams de suplement  de proteïnes (sèrum de llet) *   
17 ml de llet condensada                                          
7 ml d'oli vegetal (de gira·sol, per exemple)        
250 ml (un quart de litre) d'aigua mineral                                          

* El sèrum de llet el podeu preparar: mitja llimona amb mig litre de llet i es deixa reposar a temperatura ambient durant unes 5 hores.

La preparació es pot guardar a la nevera 24h

Necessitats aproximades: 180 ml / Kg /24 hores

Una dieta alternativa, podria ser aquesta:

90 ml de llet condensada
90 ml d'aigua
120 ml de iogurt desnatat
3-4 rovells d'ou

                                                                    

martes, 19 de abril de 2016

LEISHMANIOSIS CANINA (LC): COM ENTENDRE LA MALALTIA

La leishmaniosis canina (LC) es una malaltia complexa i el seu diagnòstic no sempre es senzill. El continu avanç en el coneixement de la malaltia ha aconseguit establir unes pautes clares i definides pel seu diagnòstic.

ELS TRES PILARS BÀSICS FONAMENTALS DEL DIAGNÒSTIC DE LA LC SÓN: 

- La LC es una malaltia immunològica més que una malaltia purament parasitària.

- Es imprescindible separar infecció de malaltia.

- La LC requereix un diagnòstic clínic, pel que es necessària l'avaluació clínica del pacient. 

En les zones endèmiques (molta presència de la malaltia), fins el 70% de la població canina i un percentatge desconegut d'altres mamífers està infectada pel paràsit i, molts d'ells, conviuran amb el paràsit tota la seva vida sense cap problema.



Només aquells animals en que la resposta immunitària es inadequada (Th2), es desenvolupa la malaltia. De fet, aquesta resposta incorrecte i la conseqüent producció d'elevades quantitats d'anticossos és la causa i l'origen de la simptomatologia, inicialment per la formació d'immunoglobulines que ocasionen greus lesions en diferents òrgans i teixits, i més endavant per fenomens d'autoimmunitat i immunosupressió.
                                                                         


IMMUNOLOGIA DE LA LEISHMANIOSIS: COM ENTENDRE LA MALATIA

Com ja s'ha mencionat, la resistència del gos a la infecció per leishmania infantum, depèn d'una potent resposta immune adaptativa de  tipus cel·lular, en la qual participen activament limfòcits CD4+ de tipus Th1. L'activitat leishmanicida dels macròfags (cèl·lules immunitàries), activada pels limfòcits Th1, es dóna mitjançant la producció de radicals oxidants i òxid nítric, que són letals pel paràsit.

Si, contràriament, la resposta immunitària davant la infecció es portada a terme pel limfòcits Th2, s'establirà una resposta amb la producció de gran quantitat d'anticossos per part del limfòcit B, fent que el macròfag sigui incapaç d'eliminar els paràsits que ha internalitzat i produint inclús algunes substàncies (poliamides) que són bàsiques pel creixement i proliferació d'aquest.

Aquesta resposta Th2 anul·la completament la capacitat de respondre mitjançant mecanismes d'immunitat cel·lular, indispensable per evitar la infestació.



Doncs, els gossos amb leishmaniosis visceral desenvolupen una resposta inadequada davant la infecció, amb predomini de la via d'activació Th2, caracteritzada per la producció d'un alt nombre d'anticossos (ACs) enfront el paràsit i amb una escassa o nul·la resposta de immunitat cel·lular.

La producció d'aquest alt nivell d'ACs en els gossos afectats no només no serveix per controlar la infecció, si no que a més, dóna lloc a quadres immunopatològics diversos. Alguns d'aquests ACs formats estaran dirigits a diferents parts del paràsit, però altres ACs formats poden tenir un caràcter auto- anticòs (hipersensibilitat tipus II) i desencadenar el desenvolupament de malalties autoimmunitàries (anèmies hemolítiques, trombocitopènies immunomediades). També poden produir auto-anticossos davant proteïnes musculars ( miositis, debilitament i atròfia muscular).

Igualment, la presència persistent i prolongada d'aquest ACs facilita la producció d'enormes quantitats d'immunocomplexes (ICs - Hipersensibiltat tipus III). Aquest ICs es dipositen en qualsevol teixit, donant lloc a poliartritis / sinovitis a les articulacions, uveitis als ulls i glomerulonefritis als ronyons.

En definitiva, la leishmaniosis clínica es pot veure com una malaltia immunològica múltiple induïda per la infecció, que porta a la producció d'una resposta inadequada Th2 absolutament ineficaç pel seu control i que promou profundes i greus alteracions immunològiques.








viernes, 15 de abril de 2016

CAS REAL: MALALTIA DEL LLIGAMENT CREUAT CRANIAL (LCC)

CAS REAL: MALALTIA DEL LLIGAMENT CREUAT CRANIAL (LCC)

KETI, una gossa de 20 kg es presenta a la consulta amb una coixesa intermitent de l'extremitat posterior dreta (EPD) des de fa uns 3-4 mesos. Surt a còrrer molt sovint a la muntanya amb el seu propietari.

A l'exploració notem un dèficit de la massa muscular de la pota afectada i l'increment de la coixesa després de la manipulació, encara que no mosta símptomes de dolor a la manipulació. Així doncs, recomanem un estudi radiològic sota anestèsia general.

                                                                 

Podem observar un lleuger desplaçament cranial de la tíbia en la radiografia d'estrès ventro-dorsal (marca rodona inferior) i uns canvis radiològics (marca rodona superior) en la EPD  en comparació a la EPE.
                                                                                  

Canvis radiològics en la radiografia lateral de la EPD (marca rodona). El més probable es que es tracti de la inflamació de l'articulació i d'un inici de OA degut a la lesió en l'articulació.



En la EPE no observem cap alteració.

Per saber si estem davant una malaltia amb fractura parcial o total del LCC (lligament creuat anterior) i aprofitant que la KETI està anestesiada, podem fer dos tipus de proves que normalment no es poden fer amb l'animal despert degut al dolor i molèstia que poden produir. Les dues proves tracten de produir el desplaçament cranial de la tibia, que en condicions normals sense lesió NO es produeix.

PROVA DEL "CALAIX"



 PROVA DE LA COMPRESSIÓ TIBIAL





Després de totes les proves, i amb l'ajuda d'un expert traumatòleg, hem arribat a la conclusió que la KETI pateix, sortosament, una FRACTURA PARCIAL DE LLIGAMENT CREUAT CRANIAL( LCC). Així doncs,amb un bon  repòs durant un temps de les seves sortides a la muntanya es podria resoldre la lesió. 

SORT,  KETI!!

lunes, 11 de abril de 2016

DISPLÀSIA DE MALUCS (DISPLASIA DE CADERA)

ETIOLOGIA

Causes del desenvolupament (creixement)

La DM es una malaltia del desenvolupament i el factor inicial principal sembla ser la laxitud articular.
La congruència entre el cap del fèmur i l'acetàbul del maluc és fonamental pel desenvolupament d'uns malucs normals. Els primers 60 dies son els temps més crític pel desenvolupament normal de l'articulació.
Els gossos amb DM mostren unes articulacions macroscòpicament normals al néixer, però els canvis comencen a les poques setmanes de vida. La naturalesa múltiple de l'acetàbul permet canvis plàstics de l'articulació dels malucs en els primers 6 mesos de vida, però després les plaques de creixement es tanquen i la configuració i la conformació acetabular no canvia.

Causes genètiques

Existeix un component hereditari, una heretabilitat quantitativa. Significa que la seva expressió es pot veure influenciada considerablement per factors ambientals i nutricionals.



EVOLUCIÓ DE LES LESIONS

2-3 MESOS

Desgast del cartílag articular del cap del fèmur que contribueix a la malformació i a la inflamació del seu lligament.

5-9 MESOS

Microfractures del labre acetabular, esquinçament de les fibres òssies de l'acetàbul dorsal i coll femoral i la formació d'osteòfits. També podem trobar un sever dany del cartílag del cap femoral en el lloc de contacte amb el lacre acetabular, engrossiment de la càpsula articular i ruptura completa del lligament del cap del fèmur. Més endavant, el moviment del maluc es fa més limitat i la estabilitat de la articulació millora.

El dolor està associat a aquesta patologia i els canvis patològics que estan succeint dels 6 als 12 mesos, però les molèsties solen disminuir quan les microfractures cicatritzen i, els canvis en els teixits tous, ajuden a estabilitzar l'articulació. Però, malauradament, el dany al cartílag, la inestabilitat i la inflació sinovial donen començament a una Osteoartrosi (OA).
                         

NORMAL


PATOLÒGIC



SIGNES CLÍNICS

Gossos joves

4-10 mesos d'edat, amb història de coixesa, dificultat en aixecar-se i/o asseure's i durant l'exercici, balanceig de les extremitat posteriors i "salt del conill" en els passos ràpids i carreres.

Gossos adults

L'osteoartrosi (OA) es el problema clínic principal:

Rigidesa per inactivitat
Intolerància a l'exercici i coixesa
Dificultat en aixecar-se i/o asseure's 
Atrofia muscular
Reducció de l'amplada del moviment dels malucs
la laxitud articular ha desaparegut.



SEVERA DISPLÀSIA DE MALUCS I OSTEOARTÒSI



martes, 5 de abril de 2016

ARTROSI. QUÈ ÉS L'ARTROSI (OA)?

L'artrosi (OA) es una malaltia degenerativa articular, crònica, progressiva, irreversible, dolorosa i debilitant. Un cop apareix la OA, el procés empitjorarà inevitablement si no s'instaura un tractament aviat i un programa pel maneig del dolor.

Quins animals estan més exposats? principalment les races grans.

L'edat influeix com a conseqüència d'un desgast normal que pateixen els cartílags articulars amb el pas del temps a causa d'una alteració preexistent (displàsia, traumatismes, cirurgia articular, etc...). La OA pot donar-se a edats juvenils després d'algun traumatisme o a aquells que pateixen algun tipus de malformació hereditària.

La obesitat també influeix en la OA per sobrecàrrega continuada de les articulacions.

No existeix correlació amb la gravetat dels signes clínics i la evidència radiològica. Sol haver-hi fases agudes que alternen amb fases silents sense simptomatologia clínica.

Amb el temps el pacient es torna "més sensible" al dolor per un fenomen de sensibilització central com a resposta al dolor crònic.
                                                                       

Quins signes ens tenen que alertar?  Dolor, coixesa en fred, fases d'agudització intermitent.

Segons espècie:

GOS - Coixesa, crepitació articular, no suportar el seu propi pes, reducció de l'angle de moviment, no poder pujar escales, resistència a fer exercici.
GAT - Signes més discrets d'activitat reduïda, no voler fer servis la safata d'orina, coixesa, menys interacció amb els propietaris, no salta, increment/reducció conducta del "grooming" o empolainat, pèrdua de gana, agressivitat sense motiu aparent.



És possible curar la OA?

No existeix curació, però podem millorar la qualitat de vida amb un Programa Personalitzat de Control.

1/ Disminuïr el dolor:

Simptomàtic ràpid - Analgèsics, AINEs, Còrtics, Homeopatia.
Simptomàtic lent - GAGs (condroitin sulfat, glucosamina, àc. hialurònic)

2/ Reduir la càrrega sobre les articulacions: Control de pes.

3/ Aconseguir i mantenir unes articulacions mòbils: Programa d'exercici i mobilitat controlats.

4/ Teràpies Regeneratives: PRPs i CM (Cèl·lules mare) que estan demostrant un efecte beneficiós tant a curt com a mig-llarg termini.

Podem prevenir la OA?

Podem prevenir-la i alentir-la un cop apareix la malaltia.

Revisions i control el primer any tenint en compte patologies i races predisposades.


Alimentació adequada per evitar carències i sobrepès.

Exercici controlat per evitar obesitat, tonificar i augmentar la musculatura i mantenir mòbils i sanes les articulacions. Es molt millor un exercici regular i suau diari que esforços grans i intensos el cap de setmana.





SERVEI DE CONSULTES ON LINE

A la nostra web fixa www.santiribell.com oferim des de fa temps el SERVEI DE CONSULTES ON LINE on responem ràpidament i podem orientar-vos en tot el que necessiteu.
                                                                       



lunes, 4 de abril de 2016

PROBLEMES DE COMPORTAMENT EN ANIMALS GERIÀTRICS

De la nostra web.educacioncanina.com recuperem un article publicat fa uns anys sobre la vellesa en les nostres mascotes i els detalls que hem de saber veure per poder-los ajudar.