Páginas vistas en total

miércoles, 9 de noviembre de 2011

CISTITIS IDIOPÀTICA FELINA

                                                                       
                                                                               

MANEIG AMBIENTAL DE LA CISTITIS IDIOPÀTICA FELINA

Es desconeix quina és la causa d’aquesta malaltia, però se sap que els gats que la pateixen són més sensibles a l’estrès, i per tant, són extremadament sensibles als petits canvis que es realitzin al seu entorn.
Quan aquests gats passen un llarg període de temps patint estrès, la inflamació de la bufeta urinària es manté convertint-se en un problema crònic. L’estrès no és la causa  de la inflamació, però sí que és el responsable de la seva cronicitat.
Per tant, aquesta patologia no es controla només amb dieta i fàrmacs, sinó que implica modificacions en l’entorn del gat.

DIETA:

És necessari augmentar la ingesta d’aigua:
- Donar-li menjar humit (llaunetes) durant el tractament i progressivament introduir la dieta seca (pinso) al finalitzar el tractament.
- Administrar poca quantitat de menjar, però amb molt freqüència (10 ingestes al dia) repartides en poques ingestes al matí i moltes per la tarda/nit, ja que els gats són animals nocturns.
- Per augmentar el consumo d’aigua es poden fer glaçons de gel de gustos diversos (caldos, tonyina…), omplir d’aigua recipients no metàl·lics (preferiblement de ceràmica) repartits per la casa, fonts per a gats…


MODIFICACIÓ DE L’ENTORN:

Safata de sorra:
- Netejar-la diàriament retirant excrements i miccions.
- Si és possible fer servir sorres aglomerants i no fer servir mai sorres perfumades (als gats els hi molesta la olor).
- Situar la safata en llocs poc transitats o sense electrodomèstics sorollosos (rentadores centrifugant...).

Joc:
- Els gats juguen durant tota la seva vida, no només de cadells. Si no juguen augmenta el seu estrès i poden mostrar estats d’ansietat.
- Oferir una gran varietat de joguines (no totes de cop, anar canviant-les...): catnip, canyes de pescar amb plomes (joguines per a gats), caixes de cartró on amagar-se, arbres rascadors, oferir-li llocs on pugui estar a prop de les finestres i observar l’exterior, llançar o amagar premis de menjar per a gats perquè el gat els busqui...

Miccions fora de la safata:
- El gat sent dolor quan té orina dins de la bufeta inflamada, per això orina amb major freqüència i en llocs inadequats.
-  No serveix de res castigar-lo, renyar-lo... perquè el gat ho fa per dolor, i l’únic que aconseguirem renyant-lo és augmentar l’estrès, fent que el problema es cronifiqui.
- Tancar-lo en una habitació tampoc ens ajudarà a reduir l’estrès ja que el gat és una espècia territorial que necessita explorar i passejar pel seu territori.

Feromones:
L’ús del feromones  ens ajuda a crear un ambient estable pel gat ja que redueix els seus nivells d’estrès. Aquesta feromona té un efecte calmant sobre el nostre animal. El temps de tractament amb feromones dependrà de l’evolució i del nivell d’estrès del gat.

Convivència amb altres gats:
- Els gats per naturalesa són animals solitaris, no viuen en grup. Les relacions entre els individus que conviuen junts es basen en la tolerància.
- Si els animals que conviuen junts no es toleren i s’inicia una baralla greu, el propietari ha de procurar distreure’ls sense espantar-los fent servir reclams (menjar, jocs...) o bé ruixar-los amb un esprai d’aigua (no cridar-los perquè augmenta l’estrès i l’agressivitat). - Si el problema persisteix,  consultar amb un etòleg.

Canvis a casa:
- Anotar possibles canvis succeïts des del inici del problema o bé anteriors al problema de micció inadequada (mudances, canvi de rutines, canvi de parella, mort d’una altre mascota…) per tal de descobrir la causa/s inicial/s del quadre d’estrès.



Verònica Sala
Veterinària i Educadora Canina
Col. B-4043