Páginas vistas en total

lunes, 13 de febrero de 2017

DIETES CASOLANES ADAPTADES A TRACTAMENTS I PATOLOGIES EN EL GOS

DIETES CASOLANES ADAPTADES A TRACTAMENTS I PATOLOGIES EN EL GOS

Totes les dietes necessiten un SUPLEMENT VITAMÍNIC I MINERAL EQUILIBRAT i sempre estaran CONTRAINDICADES en Gestació, Lactància i Creixement.
Sempre donem 2 DIETES DIFERENTS  sobre la base de 1.000 grams (1 Kilogram)

OBESITAT

1.  LLUÇ                765                                   
    ARRÒS CUIT        150                                        
    PASTANAGA          50                                        
    SEGÓ DE BLAT      15                                        
    OLI VEGETAL        20                                        

2. GALL D'INDI              620
    ARRÒS CUIT             150
    LLENTIES CUITES       175 
    SEGÓ DE BLAT           50
    OLI VEGETAL              5


DERMATOLOGIA

1. CÉRVOL O CAVALL              475         
    PATATES CUITES AMB PELL   500              
    OLI VEGETAL                       25              
                                                                               
2. ÀNEC                  500
    ARRÒS CUIT         480
    SEGÓ DE BLAT        10
    OLI VEGETAL          10


ALTERACIONS HEPÀTIQUES

1.  PIT DE POLLASTRE AMB PELL      220
     ARRÒS CUIT                             680       
     PASTANAGA CUITA                     60              
     SEGÓ DE BLAT                           20            
     OLI VEGETAL                             20              

2.  CARN PICADA DE VEDELLA          100
     TOFU (FORMATGE DE SOJA)        400
     ARRÒS CUIT                              440
     PASTANAGA CUITA                      30
     SEGÓ DE BLAT                            10
     OLI VEGETAL                              20

DIABETES MELLITUS

1.  ROGER                            500
     PASTA INTEGRAL               270
     PASTANAGA CUITA            155
     SEGÓ DE BLAT                   50
     GOMA GUAR O PECTINA      10
     OLI VEGETAL                     15

2.  PIT DE GALL D'INDI              280
     FORMATGE FRESC BLANC     330
     FLOCS DE CIVADA                250
     PASTANAGA CUITA               60
     SEGÓ DE BLAT                     60
     GOMA GUAR O PECTINA        10
     OLI VEGETAL                       10

HIPERLIPIDÈMIA

1.  HALIBUT          460
     ARRÒS CUIT      500
     SEGÓ DE BLAT    30
     OLI VEGETAL      10

2.  CARN MAGRA DE VEDELLA    350
     PATATES CUITES AMB PELL   630
     SEGÓ DE BLAT                     15
     OLI VEGETAL                        5

INSUFICIÈNCIA RENAL CRÒNICA

1.  CARN PICADA DE VACA         250
     PATATES CUITES AMB PELL   700
     OLI DE COLZA                      50

2.  LLOM DE PORC AMB PELL    125
     OU BULLIT                        125
     ARRÒS CUIT                      730
     OLI DE COLZA                     20
 
IMPORTANT: REDUIR LA CONCENTRACIÓ DE FÒSFOR

UROLITIÀSI PER ESTRUVITA (FOSFAT AMÒNIC DE MAGNESI)

1.  POLLASTRE CUIT      300
     OU DUR                   50
     ARRÒS CUIT            560
     SEGÓ DE BLAT          30
     LLEVAT DE CERVESA  10
     OLI DE COLZA            50

2.  LLOM DE VEDELLA              400
     CARN PICADA DE VEDELLA   100
     ARRÒS CUIT                       400
     SEGÓ DE BLAT                     50
     TOMÀQUET                         25
     OLI DE COLZA                      25

IMPORTANT: REDUIR LA CONCENTRACIÓ DE MAGNESI

MALALTIES CARDIOVASCULARS

1.  CARN DE PORC    525
     ARRÒS CUIT        435
     SEGÓ DE BLAT      30
     OLI VEGETAL        10

2.   TONYINA         500
      ARRÒS CUIT     450
      SEGÓ DE BLAT   25
      OLI VEGETAL     25
   
IMPORTANT: REDUIR LA CONCENTRACIÓ DE SODI

CAQUÈXIA TUMORAL (CÀNCER)

1.  FORMATGE FRESC BLANC    415
     MATÓ                              150
     OU SENCER                      120
     LLET DE VACA UHT           120
     PATATA CUITA AMB PELL    150
     MEL                                  20
     SEGÓ DE BLAT                     5
     OLI DE COLZA                    20

2.  CARN PICADA DE VACA     500
     LLET DE VACA UHT          130
     OU SENCER                       75
     PATATA CUITA AMB PELL   225
     SEGÓ DE BLAT                   20
     OLI DE COLZA                    20
   

 


 
 
 



martes, 20 de septiembre de 2016

AGRESSIVITAT ENTRE GATS QUE CONVIUEN

  

L'alta freqüència d'agressivitat entre gats es podria explicar per l'alt percentatge d'habitatges amb diversos individus, sumat a la elevada proporció de gats que no tenen excés a l'exterior i amb un espai molt reduït. A més, els gats no tenen un llenguatge que ajudi a la resolució de conflictes, a diferència dels gossos i la postura de submissió. No només es important l'espai, si no també la qualitat del mateix: número suficient de safates de sorra, de menjadores, de llocs on descansar. Moltes vegades, els problemes d'eliminació son com a conseqüència d'un conflicte territorial, on un dels gats bloqueja l'accés a la safata i l'altre gat buscarà un lloc alternatiu. Una altre de les situacions que desencadena conflictes es la introducció o re-introducció d'un nou gat, podent aparèixer un problema d'agressivitat territorial o defensiva.


CONFLICTES LLEUS

Són aquells en els que no s'ha produït cap lluita. Quan un dels gats presenta un problema de POR cap a un altre gat, es recomanable proporcionar un zona segura amb accés restringit. Es pot evitar que altres gats accedeixin a aquesta zona utilitzant una gatera que només l'obri el gat poruc amb un collar amb xip.



L'entorn i la distribució dels recursos:

SAFATES DE SORRA. Una safata en la zona segura i un nombre de safates (S) igual al nombre de gats (G) més una: S = G + 1. S'han d'evitar zones sorolloses, de difícil accés o properes a la zona d'alimentació. Les safates han de ser grans, destapades i no molt altes. Han de tenir una quantitat adequada de sorra aglomerant i NO perfumada, i retirar els residus a diari.

ÀREA D'ALIMENTACIÓ. Col·locar pinso "ad libitum" i el nombre de menjadores (M) ha de ser igual nombre de gats (G): M = G. Les fonts d'aigua estimulen la seva ingestió al estar l'aigua en moviment i , tenint en compte que els gats son exploradors innats, es poden posar joguines dispensadores de menjar o amagar menjar en diferents punts de la casa.



JOGUINES. Molt importants en cases on els gats no tenen accés a l'exterior. Per a que aquestes joguines siguin atractives, tenen que simular una presa, es a dir, ser petites i mòbils. Canviar les joguines periòdicament facilitarà que el gat interactuï amb elles.

PROPORCIONAR LLOCS ON AMAGAR-SE. Aquest llocs redueixen l'estrès dels gats.



UTILITZACIÓ ESPAI TRIDIMENSIONAL. Torres, plataformes, accès a estanteries, punts elevats d'observació.


PRODUCTES ANSIOLÍTICS. Les feromones sintètiques facials felines, preferentment en difusor. També és útil l'oli essencial de lavanda.


CONFLICTES MODERATS I GREUS

Aquells ens els que ja s'ha produït alguna lluita.

Separació dels gats:

La primera mesura es la separació dels gats implicats i després aplicar un protocol de re-introducció als dos o tres dies de la separació. Es divideix en TRES FASES:

PRIMERA FASE: Aproximadament 2 setmanes. Habituació a l'olor dels gats.

SEGONA FASE: Aproximadament 3-4 setmanes.Habituació a la visualització dels gats.

TERCERA FASE: Aproximadament 3-4 setmanes.Habituació al contacte físic dels gats.


FASE 1: INTERCANVI DE TERRITORIS

L'objectiu es que els gats s'habituïn a l'olor de l'altre gat. S'ha de dividir la vivenda en dues zones, territoris A i B. L'ideal es que cada gat estigui en lo possible en la seva zona preferida. Els gats implicats en el conflicte ocuparan de forma alternativa el territori A i B, realitzant els intercanvis cada 12-24 hores. Si hi ha més gats i no estan implicats en el conflicte, poden estar en els dos territoris. Mentre es fan els intercanvis, es pot potenciar encara més la barreja d'olors fregant la cara d'un gat amb una tovallola impregnada de l'olor de l'altre gat, sempre i quan no mostri cap tipus d'estrès o agressivitat.



 FASE 2: SEPARACIÓ VISIBLE

L'objectiu es que s'habituïn a la visió de l'altre gat i la relacionin amb alguna cosa positiva. S'han de seguir realitzant els exercicis descrits en la primera fase i un o dos cops al dia es permetrà el contacte visual entre els dos gats.


Per associar-ho amb alguna cosa positiva, es col·locaran dos platets amb aliment que els hi agradi molt i a una distància considerable. Dia a dia s'anirà reduint la distància fins que els dos gats puguin estar pròxims i relaxats, separats només per una malla. El temps de contacte visual ha de incrementar-se progressivament. Un cop finalitzat l'exercici, els gats han de separar-se de nou igual que en la primera fase.



FASE 3: ELIMINAR LA SEPARACIÓ

L'objectiu es els gats s'habituïn al contacte físic l'un de l'altre i relacionin la seva presència amb alguna cosa positiva. S'han de seguir realitzant els exercicis descrits en la primera fase i es repetirà cada dia, a més, l'exercici del menjar descrit en la segona fase, però aquest cop sense malla de separació. Per evitar una lluita, s'han de col·locar els plats el més allunyats possible. Dia a dia s'anirà reduint la distància i s'anirà incrementant progressivament el temps d'exercici. Un cop finalitzat l'exercici, els gats s'han de tornar a separar igual que en les fases anteriors. Quan els gats acceptin estar junts 30 minuts no serà necessari separar-los en dos territoris. Però, inicialment, quan el propietari no pugui supervisar-los es preferible mantenir-los separats com en la primera i segona fase.

Si en algun moment, en qualsevol de les fases, algun dels gats implicats reacciona amb agressivitat o por, s'hauria de retrocedir en el protocol a la fase anterior.





lunes, 9 de mayo de 2016

PETARDS I TEMPESTES: EL PROBLEMA DE LA POR AL SOROLL EN GOSSOS

La reacció de la por exagerada no és adaptativa i pot arribar a plantejar un seriós problema de benestar en l'animal que el pateix. La prevenció de la FÒBIA es l'ideal, però si ja ha aparegut, les teràpies curatives i pal·liatives permeten controlar-la.

La por es una emoció que indueix una resposta adaptativa  que permet evitar situacions i activitats que poden arribar a ser perilloses. Perquè la por sigui adaptativa només hauria d'aparèixer en aquelles circumstàncies que realment amenacin la seguretat del gos. Malauradament, ens trobem molt sovint amb gossos en la que la resposta a la por es desproporcionada davant un estímul en concret. En aquest cas, ja podem parlar de FÒBIES. La fòbia més freqüent amb gossos és, sens dubte, la derivada dels sorolls intensos, tals com els trons i els petards.

Les reaccions dels gossos varien en intensitat, des de una lleugera intranquil·litat a una autèntica reacció de pànic que inclou conductes d'evitació activa, tremolors, panteix, salivació i vocalitzacions intenses. Aquest problema apareix ja a la joventut i empitjora any rera any. Aquest fet és degut a que una de les característiques de les fòbies es que no responen a un procés d'habituació normal. Es a dir, encara que l'estímul que desencadena la fòbia es presenti de manera repetida sense conseqüències negatives per l'animal, la resposta a la por no desapareix, si no que inclús pot augmentar.

DESENVOLUPAMENT I MANTENIMENT DE LA FÒBIA

És important conèixer els factors que intervenen en el desenvolupament i manteniment de les fòbies a sorolls forts amb la finalitat de comprendre perquè apareix aquest problema de comportament i com es pot prevenir. Els factors a tenir en compte són:

1/ SÓN PROCESSOS INCREMENTALS (SENSIBILITZACIÓ)

La sensibilització consisteix en un augment de la resposta a un estímul concret i repetit, en el que la resposta de l'animal cada cop és més intensa. A més, en el cas de les fòbies a tempestes i petards, la duració i intensitat dels estímuls no es constant. Això vol dir que el gos no es capaç de predir la duració ni la intensitat a la que arribaran els estímuls aversius cada cop que es presentin.Aquesta manca de previsibilitat provoca que, encara que els estímuls fòbics es presentin en la mínima expressió, la resposta serà desproporcionada perquè anticipa la intensitat i duració major.

2/ ESTÍMULS COMPOSTOS

Quan diferents estímuls es presentes sempre junts, formen una configuració d'estímuls. En el cas de les tempestes, l'estímul aversiu sonor sol anar acompanyat d'altres esdeveniments com canvis lumínics, d'humitat, de la pressió atmosfèrica i pluja més o menys intensa. Molts animals acaben associant qualsevol d'aquest canvis a l'esdeveniment fòbic en la seva màxima intensitat (la gran tempesta), de manera que la seva resposta es exagerada en comparació a l'estímul que realment apareix, per exemple, un dia plujós. La resposta serà desproporcionada encara que només aparegui un dels elements de la configuració d'estímuls.

3/ INEFICÀCIA DE LES RESPOSTES CONDUCTUALS

Les conductes d'evitació per part de l'animal buscant un lloc en que la exposició a l'estímul fòbic sigui inferior no solen resoldre la situació aversiva. Els estímuls que indueixen la por arriben al SNC a través dels òrgans sensorials. Davant aquest esdeveniment  fòbic, el gos percep els múltiples estímuls de la configuració estimular mitjançant els diferents sentits (visual, auditiu, olfactiu i inclús tàctil) de manera continuada. Estan exposats permanentment a la situació de por i aquesta circumstància limita les estratègies d'afrontament de l'animal.

COM PREVENIR L'APARICIÓ DE LA FÒBIA

El tractament en els gossos ja sensibilitzats és complicat. Per aquest motiu es important remarcar la importància de LA PREVENCIÓ. Per reduir la probabilitat de que els gossos tinguin fòbia a les tempestes i als petards, s'haurien d'evitar les experiències negatives durant els primers mesos de vida del cadell. A més, convé anticipar-se i començar a fer l'habituació del cadell a tots els elements que constitueixen la configuració d'estímuls aversius, tant de les tempestes com dels petards o focs d'artifici. Es tracta de descompondre l'esdeveniment aversiu, per exemple la tempesta i habituar al cadell als mateixos.

Com fer-ho:

1/ HABITUACIÓ AL SOROLL

-Utilitzar un DVD amb gravacions de sorolls de tempesta.
-Associar la reproducció dels sorolls, primer a baixa intensitat, amb activitats agradables com el joc o el menjar.
-Progressivament, sempre que el cadell no reaccioni amb intranquil·litat o por, s'anirà augmentant el volum del soroll al llarg dels dies.

2/ HABITUACIÓ A LA RESTA D'ESTÍMULS ASSOCIATS A LA TEMPESTA

-Aprofitar els dies de pluja o emboirats sense tempesta per realitzar activitats a l'aire lliure amb el cadell i introduir, de nou, elements que li agradin com el joc amb el propietari i el menjar.
-Darrera successives repeticions, aquest elements de configuració d'estímuls de la tempesta passaran a ser una senyal d'activitats divertides i agradables pel gos.

QUE FER EN EL CAS DE GOSSOS JA SENSIBILITZATS

Hi ha dues estratègies davant un problema de por als sorolls forts.

1/ TERÀPIES CURATIVES

L'objectiu es eradicar la resposta de la por, és a dir, que el gos deixi d'espantar-se dels petards i tempestes. Per aconseguir-ho s'apliquen tècniques de desensibilització en les que s'usen gravacions dels sorolls aversius. És un procés llarg i complex i no necessàriament satisfactori sempre. L'èxit es molt variable i depèn, entre altres factors, de la fidelitat amb que es pugui recrear l'estímul que desencadena la fòbia. es freqüent que el gos no identifiqui el soroll del DVD com a real. Això es pot intentar resoldre utilitzant equips d'alta qualitat de so i posant-los a prop d'una finestra, al exterior, de manera que el soroll arribi de fora la casa. De tota manera, de tots els elements de la configuració d'estímuls que constitueixen la tempesta o petards, únicament podem intentar controlar el sonor i això limita l'èxit de la estratègia. Durant el període de duració del protocol tenim que evitar al màxim la exposició a l'estímul real desencadenant de la fòbia.

2/ TERÀPIES PAL·LIATIVES

L'objectiu no es controlar la por, però sí la seva intensitat. La base del tractament es l'administració de medicació ansiolítica en el moment, o millor, abans de que aparegui l'estímul que espanta al gos.

En particular, NO S'ACONSELLA l'ús de l'ACEPROMACINA pel tractament de fòbies o sorolls. Aquest fàrmac dificulta la capacita motora de l'animal, però el gos segueix rebent tots els estímuls aversius de l'ambient, amb el que es pot inclús augmentar la sensibilització de l'animal als sorolls. Convé crear una zona d'acolliment on l'animal estigui el més tranquil possible i el més lluny de la font del soroll. Si el propietari percep que el gos va a amagar-se a una zona determinada, pot posar allí el llit i els joguets. També s'han de tancar en lo possible les finestres, baixar les persianes i posar música o el televisor per amortir el soroll que arriba de fora.










viernes, 6 de mayo de 2016

SUMARI DEL BLOC ANIMALADES:PER SABER QUINA INFORMACIÓ HI TROBAREU.

                                                                             


TERÀPIA CEL·LULAR AMB CÈL·LULES MARE ("STEM CELLS") - MEDICINA REGENERATIVA EN VETERINÀRIA

PETARDS I TEMPESTES: EL PROBLEMA DE LA POR AL SOROLL EN GOSSOS

PARÀSITS INTESTINALS DEL GOS I DEL GAT I EL CONTAGI A LES PERSONES: RESUM

OBESITAT I SOBREPÈS EN GOSSOS I GATS: UNA DIETA TERAPÈUTICA

LEISHMANIOSIS CANINA (LC): COM ENTENDRE LA MALALTIA

HOMEOPATIA VETERINÀRIA

NOVES ESTRATÈGIES PER EL TRACTAMENT DEL CÀNCER: PER QUÈ?

DIETES CASOLANES ADAPTADES A TRACTAMENTS I PATOLOGIES EN EL GOS

RECEPTES CASOLANES MILLORADES PER ALLETAR CADELLS I GATETS ORFES

CONSELL D'ALIMENTACIÓ EN IRC ( INSUFICIÈNCIA RENAL CRÒNICA )

ALIMENTACIÓ CASOLANA PER GOSSOS I GATS AMB HEPATOPATIA

CAS REAL: MALALTIA DEL LLIGAMENT CREUAT CRANIAL (LCC)

DISPLÀSIA DE MALUCS (DISPLASIA DE CADERA)

ARTROSI. QUÈ ÉS L'ARTROSI (OA)?

CISTITIS IDIOPÀTICA FELINA

OBESITAT EN GATS

EDUCACIÓ DEL CADELL: ELS 12 CONSELLS BÀSICS

EDUCACIÓ DEL GATET

EDUCACIÓ DEL CADELL

ESTENOSI FOSSES NASALS EN UN BULLDOG FRANCÈS

ELONGACIÓ DEL PALADAR TOU EN EL BULLDOG

SERVEI DE CONSULTES ON LINE

ALLOTJAMENT CORRECTE DEL CONILLS 

PROBLEMES DENTALS EN CONILLS

LLIMAT DE MOLARS EN CONILLS

PICATGE : MILLORA EN EL MANEIG DELS LLOROS

PAUTES POGONA VITTICEPS

ANIMALS EXÒTICS

DIETA PER A CONILLS

DIETA PER A ROSEGADORS PETITS

DIETA PER A LLOROS I SIMILARS

DIETA PER A IGUANES

DIETA PER A TORTUGUES DE TERRA

DIETA PER A TORTUGUES D'AIGUA

BENVINGUDA AL BLOC: DIETA PER A  COBAIES

ASSEGURANÇA VETERINÀRIA

BONO VET MAXI - BONOVET MINI - BONOVET EXÒTIC


lunes, 2 de mayo de 2016

OBESITAT I SOBREPÈS EN GOSSOS I GATS: UNA DIETA TERAPÈUTICA

OBESITAT EN GOSSOS I GATS
                                                         
                   
La obesitat es actualment el problema més comú relacionat amb l'alimentació en els animals de companyia. Entre un 25 i un 40% de les nostres mascotes tenen sobrepès o obesitat. La obesitat es defineix com un excés de greix corporal que afecta a la salut i la funcionalitat corporal, i la principal causa es la sobrealimentació (desequilibri amb el que es menja i el consum energètic). Les causes més freqüents son el sedentarisme, les dietes altament apetitoses i energèticament denses i, sobretot, els forts lligams que els propietaris creen amb les seves mascotes i que els porten a sobrealimentar-los. Els animals amb més risc de patir sobrepès son els esterilitzats (menys requeriments energètics i increment de la gana) i els d'avançada edat per la manca d'exercici físic. La obesitat està associada a un major risc de patir malalties, i els problemes ortopèdics, els respiratoris i els endocrins són els més comuns. Un 30% dels gats amb diabetes o coixeses es podrien solucionar només corregint l'excés de pes.


Hi ha diferents paràmetres per reconèixer i quantificar el sobrepès. El PES CORPORAL es un d'ells i augments de més del 10% ja es consideren significatius. Per això es molt important pesar periòdicament a la nostra mascota.Una altra valoració es l'ÍNDEX DE CONDICIÓ CORPORAL. Aquest paràmetre es basa en la observació i palpació de diferents parts del cos de l'animal que permeten establir una puntuació en la que 5 es defineix com a condició IDEAL i puntuacions per sobre indiquen un sobrepès entre un 10 i un 15% per unitat.
                                                                       



El propietari no sempre es conscient de que el seu animal pateix aquest problema, així que fer entendre la puntuació de la condició corporal i la evolució del pes es molt útil.

El punt clau en el tractament de la obesitat es el MANEIG DIETÈTIC. Malauradament, no es fàcil fer perdre pes a les nostres mascotes. Encara sabent els problemes relacionats amb la obesitat, molts propietaris no reconeixen el sobrepès dels seus animals. Un programa de pèrdua de pes no podrà tenir èxit si el propietari no és conscient de la existència del problema i està disposat a solucionar-ho. Reduir la quantitat d'aliment habitual no sol ser una estratègia reeixida, ja que exposem a l'animal a un risc de falta de nutrients essencials.

Plantejar l'ús d'un aliment específic es necessari.

QÜESTIONS A TENIR EN COMPTE PER UN TRACTAMENT DE LA OBESITAT

1/ COMPROMÍS DE L'ENTORN FAMILIAR:

Els propietaris han de saber que el tractament mostrarà eficàcia a mig/llarg plaç (6 a 12 mesos), que la obesitat no es una patologia que es pugui tractar i resoldre de forma immediata i que serà imprescindible el compromís de tot l'entorn familiar.

2/ VALORACIÓ DE LA INGESTA ENERGÈTICA DEL PACIENT:

Conèixer la ingesta energètica diària (alimentació comercial, galetes, recompenses, productes de consum humà, restes de sobretaula, etc) es imprescindible per establir la ració inicial del tractament. Si això no és possible (ingestió ad libitum, vàries mascotes) es pot recórrer a fórmules d'estimació o a les recomanacions del productor de la dieta si és una dieta de prescripció. Un exemple de fórmula seria:
                                                                              

S'ha de tenir en compte que amb la estimació pot estar subjecta a un error de fins el 50% per sobre o per sota de les necessitats reals.

3/ ESTABLIMENT DE LA INGESTA ENERGÈTICA A ADMINISTRAR:

Un cop establertes les necessitats actuals a partir de la història dietètica o amb estimacions mitjançant fórmules, s'aplicarà una restricció entre el 15 i el 30%. Aquest serà el punt de partida per el càlcul de la ració.

4/ DECISIÓ DE LA DIETA A ADMINISTRAR:

L'objectiu es una pèrdua de pes a una velocitat controlada que es situï entre el 1 i el 2% de pèrdua setmanal. Per això es necessari utilitzar una dieta terapèutica. Aquestes dietes tenen una menor densitat energètica i inclouen diferents estratègies per augmentar el volum de la ració i promoure la SACIETAT, com són la addicció de fibra, aigua i aire i en alguns casos també la reducció de greix. El principal benefici d'aquestes dietes es que aporten tots els nutrients necessaris en relació a l'aportació energètica. Això permet poder restringir aquest sense delimitar la resta de nutrients i així evitar possibles carències o pèrdues de massa muscular.

5/ GESTIÓ DELS EXTRES I CÀLCUL DE LA RACIÓ:

La eliminació completa dels extres no sol ser una pràctica eficaç i pot portar a l'incompliment del tractament. Una bona solució es limitar la quantitat d'extres al 10% de la ingesta energètica diària. Així, el 90% de les calories diàries provenen de la dieta alimentària terapèutica i el 10% restant dels extres, que es poden variar cada dia. Es pot donar qualsevol producte com extra sempre i quan no excedeixi la quantitat de calories i no sigui tòxic. L'ideal seria la verdura, la fruita, galetes light per a gossos. Un cop escollida quanta energia s'administra inicialment i quina dieta utilitzar, es pot fer un càlcul mitjançant la fórmula:

grams aliment al dia = (Kcal diàries/Kcal x 100 grams d'aliment) x100

6/ INICI DEL PLA DE RESTRICCIÓ:

Una vegada establertes les quantitats d'aliment i extres a administrar, es podrà  introduir el nou aliment de manera progressiva barrejant-lo amb l'aliment habitual durant uns 4-5 dies. És recomanable dividir la ració en 2-3 cops al llarg del dia per afavorir la sensació de sacietat.

7/ SEGUIMENT:

a) Si la mascota durant les últimes setmanes (de 2 a 4) s'ha engreixat, es manté igual o ha perdut menys del 1% de pes per setmana, es redueix la ració calculada de un 5 a un 15%.

b) Si ha perdut més de un 2% de pes per setmana, augmentem la ració en un 5%.

c) Si ha perdut entre un 1 i un 2% de pes per setmana, seguirem igual.
                                                                      

Una vegada s'hagi arribat a la condició corporal òptima (entre unes 4 i 5 setmanes), es poden establir unes pautes de manteniment de pes i quan s'hagi arribat ja a una condició corporal adequada, ja no es necessitarà la dieta terapèutica per tractar la obesitat. Aquestes dietes son completes i equilibrades per a animals adults i no hi ha problema en que es segueixi consumint, però es pot canviar a una dieta de manteniment o light.

L'augment del nivell d'exercici físic serà beneficiós per augmentar la despesa energètica i afavorir el manteniment de la massa muscular. S'ha de tenir en compte, però, la capacitat de resposta de cada animal, ja que aquells amb estils de vida sedentaris o un sobrepès greu, la introducció de l'exercici físic ha de ser molt lleuger i progressiu. Aquest exercici consisteix en passejades, córrer, nedar o jugar la exterior o interior en cas dels gats. 

Com sempre, és molt millor EVITAR LA OBESITAT i valorar la dieta des de que les mascotes són joves, sobretot en aquells animals predisposats genèticament o esterilitzats. El control del pes i la condició corporal hauria de ser una constant durant tota la vida del animal.
                                                                            







miércoles, 27 de abril de 2016

RECEPTES CASOLANES MILLORADES PER ALLETAR CADELLS I GATETS ORFES

Oferim aquestes receptes casolanes per a gossets i gatets orfes. Hi ha unes èpoques de l'any on molta gent es troba gatets: té un veritable problema de com alletar-los i sobre les necessitats que tenen aquestes cries. També es freqüent parts de gosses amb moltes cries o amb mastitis per part de la mare; sempre es una ajuda poder donar un suplement als cadells per no esgotar a la mare. Ens trobem amb que les llets comercials en pols donen molta retenció de femtes. Així, doncs, nosaltres optem per "llet líquida per a gossets i gatets" o sinó aquestes receptes. També recomanem començar a donar pinso a les quatre setmanes i de seguida que es comença a menjar sòlid, deixar la llet. Bona sort!!!

Durant les tres primeres setmanes de vida es essencial simular l'acció de la llengua materna sobre l'àrea anus-genital després de l'alimentació amb la finalitat de provocar la micció i defecació reflexes. Es pot fer amb un hisop de cotó humit o sec per estimular el reflex d'evacuació i amb un lleuger massatge a la zona abdominal.

RECEPTA CASOLANA PER ALLETAR CADELLS

120 ml de llet de vaca o de cabra
120 ml d'aigua
2-4 rovells d'ou
1-2 cullerades d'oli vegetal
1 gram de carbonat càlcic

                                                                


RECEPTES CASOLANES PER ALLETAR GATETS

15 grams d'ou sencer
25 grams de suplement  de proteïnes (sèrum de llet) *   
17 ml de llet condensada                                          
7 ml d'oli vegetal (de gira·sol, per exemple)        
250 ml (un quart de litre) d'aigua mineral                                          

* El sèrum de llet el podeu preparar: mitja llimona amb mig litre de llet i es deixa reposar a temperatura ambient durant unes 5 hores.

La preparació es pot guardar a la nevera 24h

Necessitats aproximades: 180 ml / Kg /24 hores

Una dieta alternativa, podria ser aquesta:

90 ml de llet condensada
90 ml d'aigua
120 ml de iogurt desnatat
3-4 rovells d'ou

                                                                    

martes, 19 de abril de 2016

LEISHMANIOSIS CANINA (LC): COM ENTENDRE LA MALALTIA

La leishmaniosis canina (LC) es una malaltia complexa i el seu diagnòstic no sempre es senzill. El continu avanç en el coneixement de la malaltia ha aconseguit establir unes pautes clares i definides pel seu diagnòstic.

ELS TRES PILARS BÀSICS FONAMENTALS DEL DIAGNÒSTIC DE LA LC SÓN: 

- La LC es una malaltia immunològica més que una malaltia purament parasitària.

- Es imprescindible separar infecció de malaltia.

- La LC requereix un diagnòstic clínic, pel que es necessària l'avaluació clínica del pacient. 

En les zones endèmiques (molta presència de la malaltia), fins el 70% de la població canina i un percentatge desconegut d'altres mamífers està infectada pel paràsit i, molts d'ells, conviuran amb el paràsit tota la seva vida sense cap problema.



Només aquells animals en que la resposta immunitària es inadequada (Th2), es desenvolupa la malaltia. De fet, aquesta resposta incorrecte i la conseqüent producció d'elevades quantitats d'anticossos és la causa i l'origen de la simptomatologia, inicialment per la formació d'immunoglobulines que ocasionen greus lesions en diferents òrgans i teixits, i més endavant per fenomens d'autoimmunitat i immunosupressió.
                                                                         


IMMUNOLOGIA DE LA LEISHMANIOSIS: COM ENTENDRE LA MALATIA

Com ja s'ha mencionat, la resistència del gos a la infecció per leishmania infantum, depèn d'una potent resposta immune adaptativa de  tipus cel·lular, en la qual participen activament limfòcits CD4+ de tipus Th1. L'activitat leishmanicida dels macròfags (cèl·lules immunitàries), activada pels limfòcits Th1, es dóna mitjançant la producció de radicals oxidants i òxid nítric, que són letals pel paràsit.

Si, contràriament, la resposta immunitària davant la infecció es portada a terme pel limfòcits Th2, s'establirà una resposta amb la producció de gran quantitat d'anticossos per part del limfòcit B, fent que el macròfag sigui incapaç d'eliminar els paràsits que ha internalitzat i produint inclús algunes substàncies (poliamides) que són bàsiques pel creixement i proliferació d'aquest.

Aquesta resposta Th2 anul·la completament la capacitat de respondre mitjançant mecanismes d'immunitat cel·lular, indispensable per evitar la infestació.



Doncs, els gossos amb leishmaniosis visceral desenvolupen una resposta inadequada davant la infecció, amb predomini de la via d'activació Th2, caracteritzada per la producció d'un alt nombre d'anticossos (ACs) enfront el paràsit i amb una escassa o nul·la resposta de immunitat cel·lular.

La producció d'aquest alt nivell d'ACs en els gossos afectats no només no serveix per controlar la infecció, si no que a més, dóna lloc a quadres immunopatològics diversos. Alguns d'aquests ACs formats estaran dirigits a diferents parts del paràsit, però altres ACs formats poden tenir un caràcter auto- anticòs (hipersensibilitat tipus II) i desencadenar el desenvolupament de malalties autoimmunitàries (anèmies hemolítiques, trombocitopènies immunomediades). També poden produir auto-anticossos davant proteïnes musculars ( miositis, debilitament i atròfia muscular).

Igualment, la presència persistent i prolongada d'aquest ACs facilita la producció d'enormes quantitats d'immunocomplexes (ICs - Hipersensibiltat tipus III). Aquest ICs es dipositen en qualsevol teixit, donant lloc a poliartritis / sinovitis a les articulacions, uveitis als ulls i glomerulonefritis als ronyons.

En definitiva, la leishmaniosis clínica es pot veure com una malaltia immunològica múltiple induïda per la infecció, que porta a la producció d'una resposta inadequada Th2 absolutament ineficaç pel seu control i que promou profundes i greus alteracions immunològiques.