ELS TRES PILARS BÀSICS FONAMENTALS DEL DIAGNÒSTIC DE LA LC SÓN:
- La LC es una malaltia immunològica més que una malaltia purament parasitària.
- Es imprescindible separar infecció de malaltia.
- La LC requereix un diagnòstic clínic, pel que es necessària l'avaluació clínica del pacient.
En les zones endèmiques (molta presència de la malaltia), fins el 70% de la població canina i un percentatge desconegut d'altres mamífers està infectada pel paràsit i, molts d'ells, conviuran amb el paràsit tota la seva vida sense cap problema.
Només aquells animals en que la resposta immunitària es inadequada (Th2), es desenvolupa la malaltia. De fet, aquesta resposta incorrecte i la conseqüent producció d'elevades quantitats d'anticossos és la causa i l'origen de la simptomatologia, inicialment per la formació d'immunoglobulines que ocasionen greus lesions en diferents òrgans i teixits, i més endavant per fenomens d'autoimmunitat i immunosupressió.
IMMUNOLOGIA DE LA LEISHMANIOSIS: COM ENTENDRE LA MALATIA
Com ja s'ha mencionat, la resistència del gos a la infecció per leishmania infantum, depèn d'una potent resposta immune adaptativa de tipus cel·lular, en la qual participen activament limfòcits CD4+ de tipus Th1. L'activitat leishmanicida dels macròfags (cèl·lules immunitàries), activada pels limfòcits Th1, es dóna mitjançant la producció de radicals oxidants i òxid nítric, que són letals pel paràsit.
Si, contràriament, la resposta immunitària davant la infecció es portada a terme pel limfòcits Th2, s'establirà una resposta amb la producció de gran quantitat d'anticossos per part del limfòcit B, fent que el macròfag sigui incapaç d'eliminar els paràsits que ha internalitzat i produint inclús algunes substàncies (poliamides) que són bàsiques pel creixement i proliferació d'aquest.
Aquesta resposta Th2 anul·la completament la capacitat de respondre mitjançant mecanismes d'immunitat cel·lular, indispensable per evitar la infestació.
Doncs, els gossos amb leishmaniosis visceral desenvolupen una resposta inadequada davant la infecció, amb predomini de la via d'activació Th2, caracteritzada per la producció d'un alt nombre d'anticossos (ACs) enfront el paràsit i amb una escassa o nul·la resposta de immunitat cel·lular.
La producció d'aquest alt nivell d'ACs en els gossos afectats no només no serveix per controlar la infecció, si no que a més, dóna lloc a quadres immunopatològics diversos. Alguns d'aquests ACs formats estaran dirigits a diferents parts del paràsit, però altres ACs formats poden tenir un caràcter auto- anticòs (hipersensibilitat tipus II) i desencadenar el desenvolupament de malalties autoimmunitàries (anèmies hemolítiques, trombocitopènies immunomediades). També poden produir auto-anticossos davant proteïnes musculars ( miositis, debilitament i atròfia muscular).
Igualment, la presència persistent i prolongada d'aquest ACs facilita la producció d'enormes quantitats d'immunocomplexes (ICs - Hipersensibiltat tipus III). Aquest ICs es dipositen en qualsevol teixit, donant lloc a poliartritis / sinovitis a les articulacions, uveitis als ulls i glomerulonefritis als ronyons.
En definitiva, la leishmaniosis clínica es pot veure com una malaltia immunològica múltiple induïda per la infecció, que porta a la producció d'una resposta inadequada Th2 absolutament ineficaç pel seu control i que promou profundes i greus alteracions immunològiques.
No hay comentarios:
Publicar un comentario