Els principals motius pels quals sovint no ens decidim a tenir un animal a casa són la falta d’espai i de temps que requereixen. I és que quan pensem en animals de companyia el primer que ens ve al cap és un gos o potser un gat.
Actualment, però, hi ha moltes alternatives a les mascotes de més gran tamany que necessiten espai per fer exercici i sortides freqüents al carrer.
Es tracta de petits animals que s’adapten molt millor al nostre ritme de vida: no necessiten jardí, no els hem de treure a passejar i podem deixar-los a càrrec dels nens que estaran encantats de tenir-los com a mascota.
Us en presentem uns quants:
- Petits mamífers: els preferits pels més petits de la casa.
- Hàmsters: Són els més petits i coneguts. Els agrada jugar amb rodes i túnels quan es fa fosc però passen el dia adormits.
- Conills nans: Solen ser sociables i molt dòcils.
- Fures: Les més juganeres. Les podem deixar soltes per casa si vigilem que no s’amaguin en algun forat. Fins i tot les podem treure a passejar amb un collar i una corretja.
- Fures: Les més juganeres. Les podem deixar soltes per casa si vigilem que no s’amaguin en algun forat. Fins i tot les podem treure a passejar amb un collar i una corretja.
- Rèptils: L’alternativa més exòtica. Requereixen unes condicions de manteniment especials en terraris on controlarem la temperatura i la humitat. Si els adquirim de petits i els acostumem a la nostra presència seran dòcils i manejables. Amb una bona qualitat de vida poden viure molts anys.
- Tortugues: Les més populars del grup. D’aigua o de terra. Són les que viuran més anys sempre i quant les mantinguem en condicions adequades.
- Iguanes: Les que es venen a les botigues d’animals són joves i de petit tamany. En les condicions adequades poden créixer fins més d’un metre.
- Serps: Des les pitons fins les boes. N’hi ha varietats de totes mides, la majoria no són verinoses
- Camaleons: N’hi ha diverses varietats. Són de petit tamany i molt tranquils.
Abans de comprar un animal exòtic és convenient que us informeu de la seva procedència i de les condicions de manteniment en l’establiment que el comercialitza. Malauradament hi ha alguns comerços que ofereixen al comprador espècies protegides, animals criats en captivitat o mascotes en un estat de manteniment precari. Tot això tindrà de forma assegurada problemes a nivell sanitari en un futur més o menys immediat.
Podeu demanar assessorament al veterinari perquè us ajudi en l’elecció de la nova mascota. Serà l’encarregat d’informar-vos bé de les seves característiques específiques: com i on l’heu d’allotjar, quina és la seva alimentació, com l’heu de manejar...
Un cop us hagueu decidit porteu-lo al veterinari perquè el visiti. Caldrà desparasitar-lo i vacunar-lo segons convingui a cada cas.
És recomanable fer-ne revisions periòdiques per controlar de forma constant el seu estat de salut.
Úrsula Vilamajó Ferrer