PAUTES BÀSIQUES D’EDUCACIÓ DEL GATET
De la mateixa manera que ens informem i preparem davant de l’arribada d’un nadó a casa, és desitjable fer-ho també quan adquirim un nou animal. Els problemes de comportament, en contra del que sovint es pensa, són molt freqüents i suposen una falta de benestar tant per nosaltres, els propietaris, com per a les nostres mascotes, fins al punt de ser causa d’abandonament o d’eutanàsia. Alguns d’aquests problemes poden evitar-se amb una informació adequada i una bona educació del gatet, i és amb aquest objectiu que us presentem unes pautes bàsiques que intenten resoldre els dubtes que se’ns presenten quan comencem a conviure amb un nou animal: la prevenció és la millor medecina.
LA SOCIALITZACIÓ
El període de socialització comprèn des de la segona fins a la setena setmanes d’edat. En ell s’adquireixen les pautes de conducta social, tant amb altres gats com amb les persones, l’habituació als estímuls ambientals i l’adquisició dels hàbits higiènics. És molt important que el gatet tingui contacte amb altres gats, perquè pugui reconèixer als individus de la seva pròpia espècie i contacte amb gossos i persones diferents, inclosos els nens, per evitar en un futur problemes de por i agressivitat.
A més, és aconsellable que en aquesta etapa s’habituïn a l’ambient i als sorolls propis de la ciutat.
ADQUISICIÓ D’HÀBITS HIGIÈNICS
CARACTERÍSTIQUES DE LA SORRA I LA SAFATA
Cada gat pot tenir unes preferències individuals pel que fa al tipus de safata i de sorra: el que agrada a uns, pot no agradar a altres. No obstant, sí que hi ha certes característiques generals que ens poden servir d’orientació.
En general es recomana que hi hagi, com a mínim, tantes safates com gats convisquin junts. Les safates cobertes no són massa recomanables. Les dimensions de la safata han de ser, com a mínim 1.5 vegades la longitud del cos del gat, amb uns marges no massa alts, que permetin que el gatet pugui entrar-ne i sortir-ne amb facilitat. S’hauria de col·locar allunyada de fonts de soroll (com rentadores o rentavaixelles) o de llocs de pas (com la cuina), és a dir, hem de proporcionar-los certa “privacitat”.
Pel que fa a la sorra
La sorra bruta amb orina o femtes s’hauria de retirar a diari, reomplint la safata amb sorra neta; i s’hauria de renovar del tot una o dues vegades cada setmana, netejant la safata amb detergents suaus sense olors fortes. Una neteja insuficient de la safata i de la sorra pot fer que el nostre gat orini a altres llocs menys recomanables.
APRENDRE A ORINAR I DEFECAR A LA SAFATA
És fonamental ser conscients que el nostre cadell no adquirirà uns hàbits de forma immediata; és més, alguns animals tarden 6 mesos o més en adquirir-los, de manera que ens de revestir de grans dosis de paciència. El mètode més recomanat actualment per ensenyar-lo a orinar i defecar és l’anomenat “aprenentatge lliure d’errors” i consisteix en premiar al nostre cadell quan orini o defequi al lloc que nosaltres hem escollit, però no castigar-lo quan ho faci a un altre lloc: acostar-li el morro a la orina és completament ineficaç. Per això, és important reconèixer els moments i situacions en els que el nostre cadell pugui tenir la necessitat d’orinar o defecar. Abans de fer-ho, els gossos solen fer unes voltes en cercle i ensumar el terra. Com a norma general, solen orinar o defecar en tres situacions:
- Després de despertar-se
- Després d’un període de joc
- Després de menjar o beure
Quan puguem vigilar al nostre cadell:
- Hem de supervisar a l’animal en tot moment.
- Quan faci unes voltes sobre sí mateix o ensumi el terra, l’hem de distreure picant les mans, i el portarem al lloc escollit perquè orini, on haurem col·locat uns papers de diari.
- Un cop estigui col·locat al seu lloca, esperarem una estona, i en el cas que orini o defequi als diaris, el premiarem amb menjar o unes carícies.
Quan no puguem vigilar-lo:
- Es pot preparar una habitació, on en un racó col·locarem la seva menjadora, l’abeurador i el seu llit, i al racó oposat, el més allunyat possible, col·locarem uns papers de diari, que anirem canviant quan s’embrutin. Els gossos tenen una tendència natural a orinar i defecar lluny del seu lloc de descans, i nosaltres aprofitem aquesta tendència per ensenyar-li els hàbits d’eliminació.
Orinar i defecar al carrer:
- Com ja hem comentat abans, els gossos acostumen a orinar i defecar després de menjar, jugar o descansar, de manera que intentarem treure’l al carrer en aquests moments
- Si el nostre cadell eliminar al carrer, el premiarem amb menjar o carícies. S’ha d’evitar, acabar el passeig just després de que hagi orinat, ja que alguns gossos aprenen a no orinar al carrer per evitar tornar a casa.
RASCAR
Rascar és una conducta normal dels nostres gats, i sembla que obeeix a diferents funcions, com poden ser la comunicació (mitjançant senyals visuals i olfactives), el bon manteniment de les ungles i l’estirament muscular. La majoria prefereixen rascadors verticals, tot i que n’hi ha que els prefereixen horitzontals. La base ha de ser forta, que resisteixi la força amb la que el gat rasca i evitar, així, accidents. El rascador s’hauria de situar a un lloc on li agradi estar, ja sigui prop d’una fines tra, o al costat d’on dorm.
PREMIS I CÀSTIGS
Els premis que s’utilitzen amb major freqüència són el menjar, el joc i el contacte social, és a dir, les carícies. Perquè el premi sigui eficaç s’ha d’aplicar immediatament després de la conducta que es vol potenciar, perquè, d’aquesta manera, el nostre gos pugui realitzar una associació clara entre el premi i la conducta que ha dut a terme.
El càstig, igual que el premi, s’ha d’aplicar immediatament després de la conducta que volem eliminar; castigar una conducta que el nostre cadell ha fet una estona abans no té cap eficàcia, i a més, pot tenir conseqüències negatives. D’aquesta manera, per exemple, no té sentit castigar al nostre gos quan arribem a casa i trobem orina al menjador, perquè pot ser que hagi orinat vàries hores abans. En aquest cas, el càstig només seria útil si “enganxéssim” al nostre cadell fent-ho.
El càstig ha de ser aplicat cada vegada que el nostre cadell realitza la conducta que volem eliminar, i l’hem d’aturar en el mateix instant en el que l’animal canviï la seva actitud. A més, aquest canvi d’actitud ha de ser premiat, amb carícies, jocs o menjar. D’aquesta manera el cadell aprèn què pot i no pot fer.
Actualment es desaconsella completament el càstig físic perquè produeix dolor al nostre animal i en algunes ocasions, poden iniciar un conflicte que desencadeni un atac, i en conseqüència, un risc per nosaltres. S’han d’evitar els càstigs físics com colpejar-lo amb la mà o amb un diari, subjectar-lo fermament... No obstant, es recomanen altres formes de càstig, depenent de la conducta que es vegi implicada:
- Càstig verbal: consisteix en pronunciar, per exemple, “NO” amb un to de veu ferm i sec
- Privació de recompensa: quan la conducta que desitgem eliminar ens implica directament, com per exemple, que el nostre gos ens salti al damunt quan arribem a casa, En aquest cas, la millor opció consisteix en ignorar a l’animal fins que aquest comportament acabi, i donar-li atenció només quan estigui calmat. En altres casos, el millor és traslladar-lo a una habitació on no pugui tenir contacte amb nosaltres: aquesta forma de càstig s’anomena “temps fora”. Aquest tipus de càstig no hauria de perllongar-se més de 30 segons.
EL JOC
És una de les activitats més importants pel gos, en especial quan encara és un cadell: una estimulació insuficient pot resultar en problemes de comportament en un futur; a més, ens permet compartir uns moments al dia amb la nostra nova mascota i promoure la seva activitat física. La forma de jugar amb ell pot influir en el comportament del gos adult, per això és important fer-ho e forma adequada. Els jocs que imiten les lluites o en els que es competeix per una peça de roba poden incrementar la tendència a mossegar i a l’aparició de conflictes entre nosaltres i el nostre animal; per altra banda, els jocs de perseguir llums làser poden facilitar una conducta compulsiva. Per aquesta raó, és recomanable evitar aquests tipus e jocs.
En general es recomanen entre 15-30 minuts de joc 1 o 2 vegades al dia, tot i que les necessitats varien en funció de la raça i de cada gos.
JUGAR AMB ELL
El joc ideal és el de “llançar i recollir”, per exemple, una pilota
QUAN ESTIGUI SOL
El nostre cadell també juga en solitari; les joguines adequades per fer-ho son les de tipus “kong”, que consisteixen en objectes de cautxú molt resistents que poden omplir-se de menjar i permeten distreure al cadell quan no ens trobem al seu costat.
JOGUINES
És recomanable que el nostre gos tingui només 1 o 2 joguines i evitar proporcionar-li objectes com tovalloles velles, sabatilles... per evitar que pugui confondre en un futur els nostres objectes amb les seves joguines i destrossi els nostres utensilis quotidians.
Per qualsevol aclariment, dubte o problema de conducta, si us plau, no dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres.
